Info
SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya
SOM pòdcast
SOM pòdcast
25 JUL 2024 · Per algunes zones del nostre territori, un dia van arribar a passar milers de soldats. En algunes èpoques protegits per grans armadures i acompanyats amb el so dels tambors i els canons i, en altres, amagats entre trinxeres. Des dels romans a la Guerra Civil, passant per la Guerra de Successió, aquests conflictes bèl·lics han quedat sepultats per capes de sorra, vegetació o construccions, però també de munició, de monedes i de molts altres objectes que, avui, ens donen molta informació. Quines evidències científiques s’amaguen als camps de batalla catalans? On estan ubicats? I el més important: què ens poden explicar? A través d'excavacions meticuloses i anàlisis rigoroses, els arqueòlegs i arqueòlogues aconsegueixen reconstruir amb detall els escenaris de les batalles i descobrir des de les tàctiques militars emprades fins a la vida quotidiana dels soldats.
Avui, a SOM PODACST, ens endinsem en un camp d'estudi apassionant: l'arqueologia dels camps de batalla. De la mà del Doctor Xavier Rubio Campillo, investigador Ramon y Cajal a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI), descobrirem com la ciència ens ajuda a desenterrar els secrets del passat i a reviure els conflictes bèl·lics que han marcat la nostra terra.
28 JUN 2024 · El 1930 Barcelona va superar el milió d’habitants, després d’un segle de creixement demogràfic basat en la immigració. Es calcula que més de la meitat de la població d’aleshores havia nascut fora de la ciutat. I podem dir, a més, que aquesta immigració era principalment femenina: 118 dones per cada 100 homes nascuts fora de Barcelona.Els motius que impulsaven primer a dones joves i solteres de zones rurals més pròximes, i després a famílies senceres, era la manca d’oportunitats. Una època en la qual una Barcelona emmurallada començava a créixer més enllà, el que va portar moltes joves a treballar com a servei domèstic a les cases de l’Eixample i, més tard, a ocupar llocs de treball a les fàbriques, o fins i tot, amb feines ambulants. La dona es va convertir en la mà d’obra principal de sectors industrials de la ciutat com ara la metal·lúrgia. Però, en quines condicions? Com vivien aquestes dones? Avui, en un nou capítol de Som Pòdcast, parlem de la feminització de Barcelona durant les diferents onades d’immigració que s’emmarquen en la industrialització de la ciutat, entre el 1848 i el 1930. I ho fem amb Conchi Villar, Doctora en Història Contemporània per la UB.
29 MAY 2024 · En una època on l'accés a la informació era limitat, els cromos es van convertir en autèntics tresors. Sense llibres, ni biblioteques a l’abast de tothom, hi va haver un moment en què les cromolitografies es van convertir en una finestra al món: eren símbols de la nostra set de coneixement: des dels seus inicis com a simples targetes publicitàries, fins a convertir-se en objectes cobejats per nens, però sobretot, per adults. De fet, encara avui és habitual trobar-se col·leccionistes de totes les edats fent intercanvi al Mercat de Sant Antoni de Barcelona un diumenge al matí.
La història dels cromos ha recorregut un llarg camí en el qual s’hi ha reflectit l’evolució de les tendències socials, culturals i artístiques de cada època. Una febre que també va contagiar-se a Catalunya, amb una etapa d’or que es concentra entre l'últim terç del segle XIX i els anys trenta, just abans de la Guerra Civil.
Avui, a SOM Podcast, ens endinsem en la història de la cromolitografia a Catalunya. En parlem amb Josep-Manuel Rafí, autor del llibre ‘La febre dels cromos’, de l’editorial Comanegra.
30 APR 2024 · És el 10 de gener de 1918, un hivern especialment fred. El preu del carbó, així com altres aliments bàsics de primera necessitat, ha pujat de manera considerable.
Europa viu el final de la Gran Guerra i Catalunya, tot i ser un territori aliè al conflicte, ha comerciat amb ambdós bàndols i se n’ha beneficiat econòmicament. Però aquest enriquiment no ha estat general: la majoria de la població pateix les conseqüències de l’especulació i la inflació. Preus de productes bàsics, com l’oli o la farina, han pujat de manera desorbitada. S’estima que la vida es va encarir entre un 23 i un 29% des de 1911.
En aquest context, l’Amàlia Alegre, mestressa de casa, agafa un paper i escriu: "Ciudadanas de atarazanas, manifestaros pacíficamente". Les emplaça a marxar fins a Govern Civil i exigir una baixada del preu de les subsistències. El paper el penja al carrer de l’Om, l’actual barri del Raval.
Aquest gest mobilitza, segons els mitjans de l’època, més de 400 dones el primer dia. Les dones surten al carrer a defensar el seu dret i deure de protegir les seves famílies i la seva comunitat. És l’inici d’una revolta exclusivament femenina que durarà dues setmanes.
Avui, a SOM Podcast, en parlem amb les seves besnetes, Imma Guillamón i Carmen Jiménez Guillamón, autores del llibre “Amàlia Alegre i la revolta de les dones”.
27 MAR 2024 · L’arqueozoologia és una disciplina que estudia les restes de fauna en contextos arqueològics. És una especialitat força desconeguda, tot i que aporta informació de gran valor. Gràcies a aquesta disciplina, podem saber més sobre els costums alimentaris d’una època; sobre els canvis socio-econòmics d’un període o sobre els models d’explotació ramadera, per posar alguns exemples.
Avui volem fer servir l’arqueozoologia per aproximar-nos als models econòmics de l’època romana i anteriors. Ho farem de la mà de Sílvia Valenzuela Lamas. Ella és arqueòloga, especialista en arqueozoologia i científica titular al CSIC, a la institució Milà i Fontanals d’investigació en Humanitats. Amb ella coneixerem també algunes claus d’una especialitat tan desconeguda com apassionant.
4 MAR 2024 · La Guerra Civil espanyola va deixar un rastre de centenars de milers de morts, però també de desapareguts: homes i dones que van morir al front o que van ser represaliats. Moltes d’aquestes persones van acabar a una fossa comuna. Tot i que han passat ja 85 anys des de la fi del conflicte, el cert és que queden moltes incògnites per resoldre.
En la qüestió de les fosses comunes, a més, s’ha produït una situació que ha dificultat la tasca dels especialistes, i és que en molts casos ha faltat metodologia científica en l’obertura d’aquestes fosses. Tant és així, que les exhumacions rigoroses són relativament recents.
Un cas paradigmàtic és el del maqui Ramon Vila, àlies Caracremada, que va ser exhumat l’any 1999. Va ser la primera exhumació realitzada amb metodologia científica a Catalunya. El seu cos es va extreure amb metodologies arqueològiques i es va fer un estudi paleoantropològic de les seves restes. No es van fer noves exhumacions d’aquest tipus fins l’any 2004.
Avui al SOM Pòdcast volem abordar aquesta qüestió amb dos autèntics especialistes. D’una banda, Queralt Solé, professora d’Història Contemporània a la UB i investigadora en aquest camp específic. De l’altra, Jordi Ramos, arqueòleg de l’empresa Àtics amb una dilatada experiència en exhumacions. Amb ells dos repassarem la història de les fosses comunes i l’estat actual de la qüestió.
6 FEB 2024 · Barcelona va ser, durant una època no gaire llunyana en el temps, un important focus de la indústria tèxtil. Les indianes feien furor i les fàbriques que elaboraven aquest material treballaven a tota màquina. I en aquest context, el treball infantil estava a l’ordre del dia. Tant és així que en algunes factories el 70% dels empleats eren menors de 15 anys. Aquest va ser, per exemple, el cas de la famosa fàbrica d’Erasme de Gònima.
Ens traslladem a les acaballes del segle XVIII i principis del XIX, en la qual prop del 15% de nens i nenes de 7 a 15 anys treballaven a una fàbrica d’indianes.
Avui volem conèixer aquesta realitat amb més profunditat i per fer-ho conversem amb Martín Iturralde, doctor en Història Contemporània i especialista en treball infantil.
Amb ell coneixerem com eren les llargues jornades laborals; com era percebut aquest tipus de feina infantil a la societat i quines expectatives de futur tenien aquests nens i nenes.
4 JAN 2024 · Durant els darrers mesos de la Guerra Civil, milers de dones es van veure obligades a fugir de Catalunya soles o amb les seves famílies. Amb els homes al front, empresonats o morts, la càrrega de responsabilitat d’aquestes dones va ser encara més feixuga. La immensa majoria va quedar en una situació de sobtada precarietat i de pura lluita per la supervivència, amb dos grans enemics a la vista: el règim franquista per una banda i l’amenaça nazi per una altra. Per això entre elles van teixir un fil de solidaritat i col·laboració mútua.
El Museu de l’Exili de la Jonquera va acollir una exposició sobre aquestes dones que portava per títol ‘Exiliades: els fils vermells entrellaçats’. Aquesta exposició recollia una selecció de 100 casos, tot i que, com dèiem, en van ser molts més. Avui a SOM Pòdcast hem volgut parlar amb la seva comissària, la investigadora Teresa Fèrriz. Amb ella farem un recorregut per la terrible experiència vital que van patir aquestes dones, de qui es diu que eren “les oblidades dels oblidats”. Repassarem també alguns dels noms més destacats, com Natividad Yarza, Maria Àngels Vayreda, Aurèlia Pijoan i d’altres. I sabrem com les va afectar no només la seva condició d’afectades pel franquisme sinó, sobretot, la seva condició de dones.
7 DEC 2023 · L’arqueologia del conflicte és una branca de l’arqueologia que es dedica a estudiar tot allò que té a veure amb l’exercici de la violència. No només pel propi conflicte, sinó per totes les conclusions i implicacions socials que se’n deriven. A Catalunya, com a escenari de batalles importants i d’enfrontaments entre comunitats, tenim un bon grapat d’exemples. Però tot just estem al començament d’un camí en el qual hi ha molt camí per fer. Avui volem aproximar-nos a l’arqueologia del conflicte de la mà de Jordi Principal, director del Museu d’Història de Catalunya i també investigador amb una llarga trajectòria en el camp de l’arqueològica clàssica. Amb ell veurem que el concepte de pau, tal com l’entenem avui, és força recent. I també podrem desfer alguns mites, com ara una hipotètica absència de dones o nens als escenaris de batalla.
31 OCT 2023 · A principis del segle XX, Catalunya vivia una època convulsa de vagues, reivindicacions, canvis socials... És l’època de la Setmana Tràgica, de la vaga de la Canadenca, de moviments artístics importants, del pistolerisme!
En aquest context, arriba a casa nostra l’espiritisme, ja popular a Europa. Més enllà de les creences implícites en aquest moviment, l’espiritisme va crear un nou espai d’expressió i de cooperació per a moltes dones, que veien per primer cop una escletxa per compartir les seves inquietuds, per qüestionar les doctrines oficials i, per què no, per reivindicar el paper de la dona com a impulsora.
En aquest magma destaquen un grup de dones, la majoria d'elles oblidades per la història.
Avui volem parlar d’aquest moviment, i d’aquestes dones, amb Dolorrs Marín. Ella és doctora en Història contemporània i autora del llibre Espiritistes i lliurepensadores.
SOM pòdcast és un espai de divulgació del Museu d'Història de Catalunya
Information
| Author | Museu d'Història de Catalunya |
| Organization | Aureli Vazquez |
| Categories | History |
| Website | - |
| - |
Copyright 2024 - Spreaker Inc. an iHeartMedia Company
