Contacts
Info
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el...
show more
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el caràcter amb cada ensenyament.
show less
Reflexos de la seva glòria
Reflexos de la seva glòria
RG-06 que la vostra llum resplendeixi
22 JUL 2024 · En l'última reflexió, potser has notat que encara que a les Escriptures se'ns demana que caminem a la llum, vestits de les armes de la llum, no ens enumera la Paraula quines són específicament les obres de la llum. Però el Senyor no ens deixa a les fosques en aquest tema. Si llegim en diferents textos, se'ns deixa força clar que aquells que caminen en llum evidencien una relació íntima amb Déu i una bona relació amb altres. Un hauria de poder identificar un seguidor de Crist per les seves obres, o podríem dir, la seva manera de caminar en aquesta vida, amb Déu i amb el proïsme.
1 Joan 1:5-7 (BEC) ens diu «Us anunciem el missatge que hem sentit d’ell: que Déu és llum i en ell no s’hi barreja la foscúria. Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però continuem caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat. En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.»
Com ell és llum, si imitem les obres de Crist, estem caminant a la llum. Molts han fet servir un petit missatge gravat amb la pregunta: Què faria Crist? No és mala idea preguntar-nos davant de circumstàncies difícils, quan no tenim molt clar com actuar, què faria Crist en aquesta situació? Com reaccionaria davant aquesta injustícia?
La Bíblia no ens deixa a cegues pel que fa a allò que la vida d'un cristià hauria de reflectir. Hauria de reflectir Crist. Així que, encara que no hi ha un passatge específic que enumeri les obres de la llum, ens dona una idea de com és la vida del qui segueix a la llum.
Com podem resumir l'ensenyament de la Bíblia sobre la llum del cristià? Diversos llibres de la Bíblia esmenten aquest concepte:Joan, a l'evangeli assegura que qui segueix Crist tindrà la llum de la vida, i en les epístoles que qui té comunió amb Déu està en la llum: Pau a Romans ens exhorta a caminar a la llum, i no a les tenebres, i Mateu i Lluc comparteixen les paraules del mateix Senyor Jesús dient: «Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar. Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa. Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.» MATEU 5:14-16 BEC
La Bíblia ens parla de la llum que reflectim de Crist, que ens dona vida, que mostra que tenim una relació amb el nostre Creador i Salvador, i fins i tot que ens guia, com veiem als salms.
El Senyor és la nostra llum i la nostra salvació, i quan caminem a la llum, les tenebres desapareixen, i les seves obres amb elles. I quan això està passant diàriament, passa com vam veure a 1 Joan: tenim una relació personal amb el nostre Salvador, i experimentem comunió els uns amb els altres.
«Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.»
RG-05 CAMINANT A LA LLUM
19 JUL 2024 · Vam veure com Joan Baptista proclamava que Jesús era la llum veritable. Joan 8:12 (BEC) ens Diu «Una altra vegada, Jesús els tornà a parlar i els digué: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.» “qui em segueix no caminarà a les fosques”. Aquestes són paraules clares; podem concloure que aquells que caminen en tenebres no estan seguint Jesús.
A Romans 13:12 (BEC) l’apòstol Pau ens exhorta: «Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.» I al verset 13 ens dona una idea del que és caminar en tenebres. Diu: «Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbauxes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges. Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.»
Notem que tots aquests pecats són activitats legals, però moralment pecaminoses. Ho recalco perquè la nostra societat accepta comportaments que Déu rebutja. I com a cristians hem de recordar que perquè una activitat sigui legal no vol dir que sigui correcte necessàriament a la llei de Déu.
El qui viu per satisfer els desitjos de la carn segueix a les tenebres, i no segueix a Déu. La moral del món en què vivim ens anima a mirar pel que és nostre i a satisfer no només les nostres necessitats, sinó els nostres desitjos, siguin honestos o no. L'enveja no es veu com una cosa negativa, sinó com un sentiment lògic de voler allò que un altre té, perquè si l'altre s'ho mereix jo més, oi? Però no és així davant de Déu. Les accions es justifiquen si són per defensar aquests drets que pensem que ens pertanyen, però Déu vol ser ell el nostre defensor.
La luxúria i la lascívia, sinònims que descriuen un desig desordenat de plaers sexuals estan no només justificades a la nostra societat, sinó que a més són introduïdes com a recomanables des d'edats primerenques. Es defensa el dret de tenir relacions íntimes amb qui vulgui i quan vulgui, sempre que hi hagi consentiment mutu. Déu condemna això amb contundència. Qui fa això o ho accepta, no és seguidor seu, sinó que està cec i no té la llum de la vida.
El text inclou fins i tot els excessos més quotidians, aquells de la beguda i el menjar. Tenim clar que la borratxera és condemnada per Déu, però Jesús fins i tot esmenta aquí la golafreria, el desig desordenat de menjar per menjar, perquè puc i ho mereixo.
Com caminar en llum, doncs? Vivint honestament, contents amb allò que tenim, vestits del Senyor Jesús, i de les armes de la llum.
Jesús va dir als jueus que havien cregut en ell a Joan 8:31 (BEC) «Si persevereu en la meva paraula, sereu realment deixebles meus; coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.» I més endavant a Joan 14:15 (BEC) Jesús diu «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,»
Al següent capítol trobem Jesús guarint dos cecs. Així com Jesús va guarir els cecs, vol que vegem la seva llum i tinguem vida. Surt de les tenebres i ves a la llum de la veritat.
RG-04 FONT DE LLUM
18 JUL 2024 · El nom del programa, Reflexos de la seva glòria, comunica la idea d'emetre una cosa que en realitat no prové d'un mateix. Un reflex comunica una cosa que té origen en un altre lloc.
Em ve al cap un mirall, que mostra una imatge que li és externa. El reflex al mirall és una realitat que no pertany al mirall en si, però que es fa evident en ser reflectida en ell.
Heu sentit a parlar d'un dolor reflex? És un malestar que irradia des d'un punt gallet i emet el dolor a una altra part del cos.
Un reflex és, doncs, l'evidència que hi ha un emissor independent. Quan es reflecteix una llum, és la mostra que hi ha una font de llum independent de l’objecte reflector. Així, per Crist, podem donar evidència de la presència d'una llum original, independent, eterna. Joan ens la descriu així al capítol 1:1-5 (BEC) «Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu. Aquell, al principi, era amb Déu. Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix. En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apagar.»
Crist, des del principi és el Verb, és a dir, la Paraula, la vida, la llum dels homes. Aquest Crist és la llum que ha il·luminat per a vida.
II Corintis 4:6 (BEC) ens diu: «Perquè el Déu que va dir: “Que brilli la llum enmig de les tenebres”, ens ha il·luminat interiorment, a fi que irradiem el coneixement de la glòria de Déu, que es reflecteix en el rostre de Crist.»
I Hebreus 1: descriu a Crist com: «Ell és resplendor de la seva glòria i empremta de la seva essència, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula.»
Crist és l'origen de la llum que reflectim. Joan Baptista sabia que el seu propòsit era donar evidència d'aquesta llum veritable. Ens narra Joan 1:6-9 (BEC) «Es presentà un home enviat de Déu, que es deia Joan. Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin. Ell no era pas la llum, només era el testimoni de la llum. Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes, arribà al món.» «Mireu l’Anyell de Déu.» va exclamar Joan, identificant Jesús com el Messies, llum i vida al món.Andreu i Pere, deixebles de Joan, van seguir Jesús des d'aquell dia. I és que aquest havia trobat la llum, i es va assegurar que altres la poguessin trobar també.
Si tu has trobat la llum veritable, fes tot el que estigui a les teves mans per dirigir els altres a la llum. Perquè Crist, la font de la nostra llum, és vida per a tothom que en ell creu.
RG-03 CREADES AMB PROPÒSIT
17 JUL 2024 · T'agrada veure programes de cuina? Hi ha xefs que amb les creacions ens deixen amb la boca oberta, admirant els seus talents. Provem de crear receptes noves a casa perquè gaudeixin els nostres familiars i amics.
Seria fantàstic que d'igual manera altres poguessin lloar Déu quan ens veuen a nosaltres, la seva creació.
Quan Déu va crear l'home a l'hort d'Edèn, ho va fer a la Seva imatge. Adam reflectia el caràcter de Déu de manera gloriosa. I quan Déu va crear Eva, llegim a Gènesi que ella també va ser feta a la imatge de Déu, reflectint la gloriosa persona del Creador. Tots dos gaudien d'una perfecta comunió amb el Creador.
Aquest és el desig de Déu, que li donem glòria i en gaudim diàriament. Amb aquest propòsit vam ser creats.A Isaïes 43:7 Déu diu que ens va crear per a glòria seva, i a Efesis 1:10 (BEC) ens recorda que «som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.»
Però compte, aquestes bones obres no són les que ens acosten a Déu. No per fer més bones obres arribem a tenir millor relació amb Déu. La nostra relació amb Déu depèn de la nostra relació amb Crist, el Salvador.
A l'Edèn, Adam i Eva, malgrat haver estat creats per tenir perfecta comunió amb Déu, van rebutjar el pla de Déu i van optar per viure la vida independentment de Déu. L'ésser humà continua escollint el seu propi camí avui dia.
Allò que va passar a l'hort continua portant conseqüències. Llegim a la carta als Romans que l'ésser humà està enemistat amb Déu. Però Déu, en el seu amor infinit, ofereix un rescat per a la humanitat, una manera de restablir una relació trencada pel pecat. El mateix que va ser rebutjat ha patit la maledicció que ens corresponia als pecadors, i ens ofereix victòria per mitjà de Jesucrist. Quin regal!
L'obra de Crist ens reconcilia amb Déu i ens permet viure aquesta vida amb el propòsit per al qual vam ser creats, per glorificar Déu en tot allò que fem i som i gaudint d'una relació personal amb Ell.
RG-02 MISSIÓ IMPOSSIBLE?
16 JUL 2024 · Si fes una enquesta a les persones del meu voltant per consultar què esperen d'aquesta vida, moltes qualificarien d’important una bona salut, relacions agradables, una economia personal que els permeti gaudir o potser benestar espiritual.Tot i que tots aquests desitjos són vàlids i agradables, la Paraula de Déu ens anima a cercar primerament el regne de Déu per poder gaudir dels altres aspectes de la vida.
El desig del meu cor és viure la vida de manera que comuniqui el caràcter de Déu diàriament.Però ens podem preguntar. És possible que un ésser humà, malgrat les bones intencions que pugui tenir, sigui capaç de reflectir un ésser sant, etern i perfecte?
Jo lluito sovint amb el desig de fer-ho i la incapacitat d'aconseguir-ho. En els próxims dies veurem perquè, com Pau expressa a Romans 7:18 (BEC) «estant al meu abast el voler actuar correctament, se’m fa impossible de dur-ho a terme,» És possible viure per a la seva glòria?
Seria una missió impossible a les nostres pròpies forces. “Però gràcies siguin donades a Déu, diu Pau mateix, per Jesucrist nostre Senyor. Quan confiem en Crist per a salvació, no només rebem vida eterna, sinó que també ens dona el seu Esperit Sant, perquè en les seves forces puguem viure reflectint la seva glòria.
Vols reflectir dia rere dia la glòria de Déu? Aferra't a Crist. T'animo a submergir-te en les profunditats de les Escriptures, on trobaràs Crist revelat. Descobriràs tresors que canviaran la teva vida, apropant-te més i més a Crist i mostrant la seva glòria dia a dia.
En aquesta sèrie d'estudis tractarem algunes de les dificultats que trobem quan intentem viure una vida que reflecteix el caràcter de Déu, i veurem a la Bíblia com és possible reflectir-ne la glòria malgrat les dificultats.
Missió impossible? Només a les teves pròpies forces. Meditem avui en la realitat de Filipencs 4:13 (BEC) «Tot ho puc en aquell qui em dóna forces.»
En les teves pròpies forces és impossible reflectir un Déu sant, però a través de Crist és possible; Si has confessat els teus pecats a Déu i per fe has rebut el regal de Crist el teu Salvador, ens diu el primer capítol de la carta de Pau als Efesis que has estat adoptada per a lloança de la seva glòria.
Així que recorda que en qualsevol situació en què et trobis, en Crist pots viure una vida que reflecteixi el caràcter de Déu dia a dia, per a lloança de la seva glòria.
RG-01 DECLARANT LA SEVA GLÒRIA
15 JUL 2024 · «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies, l’un a l’altre es transmeten la paraula, l’una a l’altra se la revelen les nits. Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s’escampa a tota la terra, el seu llenguatge arriba fins als límits del món.»Salms 19:2-5 BCI
El salm 19 ens mostra que Déu s'ha revelat a l'ésser humà d'una manera general en la seva creació i específicament a les Escriptures.
La creació, sense llenguatge ni paraules, emet la veu celestial d'un extrem a l'altre.El dia i la nit fidelment comuniquen la glòria de Déu.
Cada dia surt el sol i compleix fidelment la seva missió. No dubtem si sortirà, o si arribarà a posar-se a la fi del dia. I tot això, amb una bella varietat; cada dia veiem un clarejar nou i cada nit una posta de sol original.
La creació, sense llenguatge ni paraules, mostra la Glòria de Déu, de manera que ningú no pot negar que hi ha un Déu. A Romans 1:20 (BCI) llegim que la creació mostra al món el poder i el caràcter de Déu. «D’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa,»
Però per si no n'hi hagués prou, llegim al salm 19 que Déu també s'ha revelat al món específicament a través de la Paraula de Déu. A nosaltres ens ha donat la Paraula, la Seva paraula.
Déu va crear tot l'univers per a lloança de la seva glòria, i llegim a Efesis 1 que ens ha adoptat per a lloança de la glòria de la seva gràcia. És evident que Déu vol que nosaltres mostrem la seva glòria. I amb la nostra capacitat d'expressió, Déu desitja que nosaltres, com a creació seva, expliquem l'obra de les seves mans, emetem paraula, declarem saviesa.
Fixa't, si la natura pot mostrar Déu sense paraules, com més nosaltres, que tenim Jesucrist, la Paraula, i les seves Escriptures que declaren específicament la Seva Voluntat.
Visquem una vida que reflecteixi el caràcter de Déu i quan sorgeixi l'oportunitat, proclamem la voluntat de Déu declarada a la seva Paraula, per mostrar al món la seva glòria.
Filipencs- 129 Una vida de goig
12 JUL 2024 · La carta als Filipencs presenta una vida joiosa, fonamentada en Crist, i desenvolupada en pregària contínua i compromís ferm.
Pau dona al capítol 4 pautes per poder gaudir del dia a dia, sense afany, sense dissensions ni baralles. La vida del cristià s'hauria de caracteritzar per una actitud de gratitud i de confiança. Diu Pau als versets 6-7*: 'no us inquieteu per res, ans en qualsevol ocasió acudiu a l’oració i a la súplica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies. I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús’.
No t'agradaria que la teva vida fos com Pau la descriu en aquests versets? Crec que el desig de pau és comú a l'ésser humà. I Déu ens ofereix la seva pau, que supera tot enteniment. És impossible arribar a comprendre la pau que Déu dona, perquè la dona fins i tot quan al nostre voltant no hi ha assossec. És un misteri, però el cristià que confia en Déu, en els moments més turbulents, pot gaudir d'un sentiment de pau interior que no és possible explicar.
Això es fa possible quan Déu guarda el nostre cor i la nostra ment, com diu el text. Una ment controlada per l'Esperit de Déu és capaç de meditar en la grandesa del Senyor quan tot al seu voltant trontolla. Per això l'apòstol exhorta els creients de Filips a portar les preocupacions al Senyor en pregària, i al verset 8 a deixar que sigui Déu mateix qui guardi els nostres pensaments: 'En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès’.
Quan els nostres pensaments són com diu el text, podem ser conscients que estem sintonitzats amb Déu. I quan ens sortim de la freqüència de Déu, els nostres pensaments acaben desviant-se cap a allò que no és cert, preocupant-nos per coses que no són reals i imaginant situacions que ens treuen la pau. Acabem perdent el temps pensant en coses deshonestes que algú ens ha fet o encara pitjor, que nosaltres podríem fer. Ens permetem pensar en aquells que tenen mala fama, encara que pensar-hi ens posa de mal humor. Deixem que la nostra ment doni voltes sobre coses que no tenen cap virtut, i acabem criticant en lloc de donar gràcies. Quan donem lloc als nostres propis pensaments, en lloc de pau, patim ansietat, por, i desànim.
En comptes d'això, prenguem el repte que Déu ens ofereix. Si deixem que Déu prengui el comandament de la nostra ment podrem gaudir de la pau de Déu i dels bons pensaments que Ell vol produir en nosaltres. Pau havia après a tenir pau i goig en qualsevol situació. Diu als versets 12 i 13*: 'i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar fam, a tenir de sobres i a fer curt. Tot ho puc en aquell qui em dóna forces’.
Així com Pau vivia, podem viure nosaltres. En fer això, no només podrem gaudir de pau i veure la vida de manera més positiva, sinó que serem sal i llum enmig d'aquells que no han experimentat la pau de Déu.
Pau acaba la carta donant gràcies a Déu per totes les seves bondats, desitjant que la gràcia de Déu sigui abundant a la vida de cada cristià, i afirmant a Filipencs 4:19* que Déu sempre cuida els seus. Descansem segurs en aquesta promesa:'El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús’.
A ell sigui la glòria
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
Filipencs-128 Enemics de la creu
11 JUL 2024 · Encara que molts no busquen Déu, crec que podríem dir que la majoria de les persones no es considerarien a si mateixos com a enemics de la creu. Aquesta terminologia sona molt forta. Es podria aplicar a aquells que persegueixen els cristians per destruir-los, o aquells que els fan la vida impossible, però no per al ciutadà d’avui dia. La majoria dirien que els sembla bé la religió, si és que li fa bé, però no consideren que ells la necessitin.
Però què diu la bíblia pel que fa a això? Qui són els enemics de la creu? Filipencs 3:18-21* adverteix: 'Perquè en corren molts, com ja us he dit força vegades, i ara us ho repeteixo amb llàgrimes als ulls, que no volen saber res de la creu de Crist, i la seva fi és la perdició. Situen el seu déu en el ventre i l’honra en les vergonyes íntimes, perquè tenen mentalitat terrenal. Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Salvador el Senyor Jesucrist; ell transformarà la baixesa del nostre cos configurant-lo al seu cos glorificat, amb aquella energia que li permetrà fins de sotmetre tot l’univers a si mateix.'
Pau presenta un contrast entre els enemics de la creu i els seguidors de Crist, i no sembla deixar marge per a aquells que no són ni l’un ni l'altre. Aquest contrast ja ho ha fet abans, quan parlava de les obres de la carn i de les obres de l'Esperit. També ha parlat del terrenal i del celestial a 1 Corintis 15, i parlarà també als Colossencs del cos terrenal i l'espiritual. Jaume també contrasta la saviesa terrenal amb la celestial, no donant lloc a cap altre tipus de saviesa.
Seguint aquesta dicotomia hem de concloure que aquells que no tenen la ciutadania al cel, que no viuen esperant el Salvador, es troben en aquest primer grup que Pau descriu com a enemics de la creu. Sé que hi ha persones que són amics del cristianisme, perquè reconeixen que amb la filosofia cristiana el món funciona més ordenadament. Però Pau descriu els enemics de la creu com aquells que adoren el ventre, i la glòria dels quals és la seva vergonya. Està descrivint els qui només pensen a satisfer els desitjos del cos, vivint per menjar i beure, i per gaudir fins i tot d'aquells plaers que Déu considera vergonyosos. Són aquelles persones que només pensen en el que és terrenal, i no tenen temps per pensar en les coses celestials. No volen perdre ni un minut del seu temps aquí a la Terra per considerar l'estat de la seva ànima ni el que els espera després de la mort. Només tenen temps per a les coses d’aquesta terra. A aquests els anomena l'apòstol enemics de la creu, i ens diu que el seu destí final és la perdició. Ells no rebran la crida de Déu en Crist Jesús al final de la carrera de la vida. Hauran corregut, però cap a la perdició.
En lloc de viure per a Crist, hauran viscut per a ells mateixos, i l'arribada a la meta serà trista, perquè tot pel que han viscut es quedarà a aquest costat, i l'únic que trobaran a l'arribada serà perdició, lluny de la presència de Crist.
No voldria sonar pessimista ni catastròfica, però voldria comunicar aquest sentiment d'urgència que he sentit en llegir el text a Filipencs 3. Pau volia protegir aquests cristians dels enemics de la creu, però moltes vegades nosaltres mateixos podem mostrar característiques que ens identificarien amb aquests. Si diem com Pau “Perquè Crist és la raó de la meva vida”, no podem viure el dia a dia pensant en les coses materials només, el que menjarem, allò que farem, el que aconseguirem. Si de veritat vivim en Crist, la resta ha d'ocupar menys importància a les nostres vides. Jo hauria de tenir cura de la meva ànima més, i no donar tanta importància a les coses terrenals. M'hauria de preparar per reaccionar millor a les decepcions diàries, i hauria de passar més temps amb Déu, i no esperar arribar a la glòria.
Al final de la cursa m'espera el Salvador, però puc córrer de la seva mà. No vull que se'm confongui amb un enemic de la creu.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
Filipencs- 127 Cap a la meta
10 JUL 2024 · L'apòstol Pau a la carta als Filipencs utilitza una imatge d'una carrera per explicar la vida cristiana. Quan un comença una carrera, té clar on és la meta. Corre en direcció a aquesta meta, i intenta no fer res que li faci difícil córrer amb facilitat i determinació. La seva vestimenta, de cap a peus està dissenyada per fer la carrera més eficaç i agradable. El calçat és còmode, els mitjons transpirables, els pantalons frescos i la camisa suau. Pot ser que porteu una gorra i que s'hagi aplicat crema solar, depenent de com sigui el recorregut cap a la meta. No sé si Pau havia estat atleta, però al text ens dona idees de com s'ha de córrer la carrera de la fe per arribar a la meta amb satisfacció.
Filipencs 2:16 *diu que ens cal córrer 'mantenint enlaire la Paraula de Vida, honorant-me a mi de cara al dia de Crist, perquè no hauré fracassat en la meva carrera ni haurà estat inútil el meu esforç’. Tot l'esforç que la carrera comporta no hauria de ser inútil, i per això hem d'entendre bé la paraula de vida que Déu ens ha donat.
A Filipencs 3:12-14*, Pau, parlant de com córrer la carrera cristiana per arribar a assolir el premi, ens diu: 'No dic que ja hagi assolit el premi o que ja hagi arribat al terme, però segueixo corrent a veure si el puc abastar, ja que Crist Jesús m’ha abastat a mi. Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant, a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús’.
Aquí veiem definida la meta del cristià: és “el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús” el qual és suprem, la crida més alta. Això descriu el moment de la glorificació, quan en el judici final el Senyor cridi el nostre nom i ens doni pas a la vida eterna amb Crist. Aquesta és la meta de cada persona que a través de la història ha confiat en l'obra redemptora de Crist a la creu. Quan allà es passi llista, tot aquell que ha iniciat la carrera de la fe en Crist haurà seguit a la cursa gràcies al do del Salvador i arribarà a la meta esperada. Pau adverteix a aquells que no senten que són a la carrera, dient-los: 'Tots, doncs, els qui som madurs, tinguem aquests sentiments; i, si en algun punt penseu altrament, Déu també farà que ho entengueu. 'FILIPENCS 3:15*.
Demana-li a Déu que et mostri si ets o no a la carrera, i inscriu-te per fe en Crist, perquè el premi t'espera a la meta, i podràs gaudir de la perfecta comunió en Crist.
És per aquest suprem premi que ens espera que l'apòstol pot dir al 1:21* 'Perquè Crist és la raó de la meva vida, i la mort, per tant, em resulta un guany’.
Pau vivia la seva vida per a Crist, per la qual cosa sense importar les circumstàncies, la vivia joiós i amb ganes, i sabia que si moria, assoliria la meta per la qual vivia, que era Crist mateix. Quan vivim per a qualsevol cosa en aquesta vida, sigui fama, diners o diversió, en el moment de la mort ho perdem, perquè res no podem portar amb nosaltres a la tomba. Però quan vivim per al Crist, la mort és l'obtenció plena d'allò per què hem viscut.
Per aquest motiu Pau proclama sense titubejar al capítol 3:7-9* 'Però, tot el que per a mi era un guany ho he considerat una pèrdua per causa de Crist. Més encara, totes les coses les considero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist i unir-me a ell, no pas per la meva justícia adquirida per la Llei, sinó en virtut de la fe en Crist, la justícia que Déu concedeix basada en la fe’.
Al capítol quatre, Pau anima els filipencs a romandre units, ferms en el Senyor, i joiosos, perquè el Senyor és a prop.
Mantinguem la vista a la meta, al premi que Crist ja ha guanyat per nosaltres. Prosseguim amb confiança, perquè a l'arribada el nostre Salvador està esperant amb els braços oberts, i pel camí, el seu Esperit ens sosté i ens guia. Sens dubte, no tenim res a témer, perquè vivint per al Senyor, tot és un guany.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
Filipencs- 126 Unànimes en Crist
9 JUL 2024 · Si haguéssim d'escollir un passatge com a nucli del llibre de Filipencs, seria el text del capítol 2 on l'apòstol presenta el caràcter i l'obra de Crist a favor nostre.
Pau estableix el seu argument de la manera següent en els versets 1 i 2: 'Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha algun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu, ompliu-me de goig mantenint la concòrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia. 'FILIPENCS 2:1-2*
Això ho podríem dir en altres paraules, ja que les seves premisses són correctes:
Com que hi ha consolació en Crist, pel fet que tenim consol en el seu amor, gaudim de la comunió de l'Esperit, del seu afecte entranyable i de tota misericòrdia, podem tenir un mateix esperit, sentir el mateix i tenir el mateix amor. Podem viure unànimes en Crist gràcies a l'evangeli. Per tant, els versets següents es fan possible. Pau ens repta a viure d'acord amb aquestes premisses, dient: 'No feu res per rivalitat ni per presumpció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres. 'FILIPENCS 2:3-4*.
Quan vivim d'acord amb l'exemple de Jesucrist, no busquem la nostra glòria, sinó que donem de nosaltres mateixos pel bé dels qui ens envolten. I el text ens exhorta amb aquestes paraules: 'Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús: Ell, tot i que era de condició divina, no va considerar la seva igualtat amb Déu com un dret irrenunciable, sinó que ell mateix es va fer no res i prengué la condició d’esclau. Un cop fet semblant als homes, i externament trobat com humà, s’humilià ell mateix i es féu obedient fins acceptar la mort, però una mort de creu. 'FILIPENCS 2:5-8*.
L'essència de l'evangeli és que Crist, sent Déu mateix, va baixar a si mateix al nostre nivell, per donar-nos el regal de la salvació. Això li va costar la vida, patint una mort no sols dolorosa, sinó també humiliant; i tot per la nostra redempció. Però Déu no el va deixar humiliat, sinó que 'Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el Nom de Jesús tots els éssers del cel, la terra i l’abisme dobleguin els genolls, i tots els llavis proclamin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. 'FILIPENCS 2:9-11*.
El nostre Salvador és vencedor, i mitjançant Ell podrem gaudir de la victòria eterna sobre el mal.
Per la Seva obra a la creu podem viure una vida que dona glòria al Seu nom, unànimes, en amor, i amb goig; Feu-ho tot sense rondinar ni discutir (2:14), 'mantenint enlaire la Paraula de Vida (2:16).
Molts han seguit l'exemple de Crist, donant del que és seu per al bé d'altres, servint els qui necessiten ajuda, parant atenció a aquells que necessiten un amic. Fent això els uns amb els altres, complim el consell de l'apòstol, gaudint-nos en el Senyor, joiosos els uns amb els altres, per a glòria de Déu Pare.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el...
show more
Reflexos de la seva glòria és un programa que té com a objectiu compartir els ensenyaments de les Escriptures, celebrant la glòria de Déu, amb el desig de reflectir-ne el caràcter amb cada ensenyament.
show less
Information
| Author | David y Maribel |
| Organization | David y Maribel |
| Categories | Christianity |
| Website | - |
| davidnmaribel@gmail.com |
Copyright 2024 - Spreaker Inc. an iHeartMedia Company
