Després de les cartes a Timoteu, trobem la carta que l'apòstol Pau va escriure a Titus, col·laborador també amb Pau en la propagació de l'evangeli de Crist. Pau li havia enviat a l'illa de Creta a establir esglésies locals entre els qui havien rebut el missatge de salvació de Crist.
Creta era una illa amb molta mala fama, on s'adorava el déu Zeus. A la seva carta, Pau utilitza una cita del poeta grec Epimènides per descriure'ls, dient: “Els cretencs, sempre mentiders, males bèsties, golafres ociosos.”  Era un poble on regnava el lleure, però encara el Senyor tenia seguidors. Titus havia anat a l'illa per ensenyar als nous creients com havien de viure una vida cristiana ordenada en una societat desordenada. Com Timoteu, Titus havia de marcar l'exemple que els cristians de Creta necessitaven per lluitar el noble combat de la fe allà on Déu els havia posat. Titus havia de presentar el caràcter sant de Déu, molt diferent del déu que aquest poble coneixia. La seva tasca incloïa assenyalar aquells que volien despistar els cristians amb les mateixes faules i la mateixa corrupció que els creients a qui Timoteu ensenyava. Entre aquests hi havia els incrèduls pagans i també els judaïtzants que pretenien imposar les normes de tradició jueva.
Enmig d'aquesta societat, els cristians de Creta havien de viure vides que mostressin el caràcter de Crist al poble cretenc. Aquesta carta establia temes importants perquè els grups de cristians a l'illa poguessin compartir l'evangeli a tothom que volgués conèixer Crist.
És probable que la comunitat on tu vius sigui molt semblant a la de la Creta dels temps de Titus. Segurament els teus veïns no serveixen Zeus, però és possible que tinguin una idea de Déu similar a la que aquests cretencs tenien. És probable que els teus amics i veïns hagin optat per dir que no hi ha Déu, ja que ells han arribat a ser el seu propi déu. A aquests, pots mostrar-li pel teu caràcter i per la teva vida, el veritable caràcter del veritable Déu.
A la carta a Titus llegim les característiques que els cristians havien de posseir si havien de ser llum en un lloc de foscor. Parla a homes i dones, joves i ancians. També parla als  esclaus, aquells que treballaven per als altres. Podríem fer una llista d'aquestes característiques, i no faríem malament a desitjar que aquests trets fossin comuns a cada cristià: diu el text que havien de ser sobris, dignes, prudents, forts en la fe, a l'amor, a la paciència. Específicament diu a les dones  “que tinguin un comportament sant, que no siguin murmuradores, que no tinguin el vici de beure; han de ser mestres de bondat. Així podran aconsellar les joves a estimar el marit i els fills, a ser prudents, castes, bones mestresses de casa seva, bondadoses, obedients al seu marit, per tal que la paraula de Déu no sigui desacreditada.” I als joves: que siguin assenyats. Ja que Titus tenia la responsabilitat de liderar la congregació, rep el següent missatge d'ànim i repte:  Que en tu vegin sempre un model de bona conducta. En l’ensenyament sigues sincer, seriós en el comportament, dóna paraula justa, irrebatible, a fi que els adversaris quedin avergonyits en veure que no tenen cap argument contra nosaltres.” TITUS 2:6-8*.Pau dona instruccions als esclaus dient: “Que els esclaus siguin obedients en tot als seus amos, que procurin tenir-los contents. Que no els repliquin, que no els estafin, al contrari, que es mostrin dignes de tota confiança, de manera que en tot facin honor a l’ensenyament de Déu, el nostre Salvador.” TITUS 2:9-10*.
La Paraula de Déu transcendeix els temps, per la qual cosa aquest comportament de part dels cristians no és per mostrar com som de fantàstics i especials, sinó per complir la voluntat de Déu, amb una finalitat, que el nom de Déu sigui adornat, honrat, lloat, i que ningú tingui res a retreure a Déu per culpa nostra.
Si posem en pràctica les instruccions de Déu donades a través de Pau en aquesta carta, i vivim així, tindríem una comunitat de creients que impactarà de manera positiva la població on habitem.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana