Pau, a la seva carta a Timoteu l'exhorta dient: “Lliura el noble combat de la fe, agafa’t fort a la vida eterna, a la qual has estat cridat i de la qual ens vas fer tan noble confessió davant de molts testimonis.”1 TIMOTEU 6:12*.
Timoteu havia rebut Crist per fe. Era un home de Déu, i havia dedicat la vida per agradar al seu Creador i Salvador. Pau l'instrueix a les seves cartes sobre la necessitat de posar la seva atenció en la promesa de la vida eterna; Li prega que en lloc de centrar la seva vista en el que aquest món ofereix, se centri en el que ha de venir. Al capítol 6 Pau el repta a lluitar el noble combat de la fe. En lloc de preocupar-se pels detalls de la vida, s'havia d'ocupar en “la lectura (de la Paraula), l'exhortació i l'ensenyament” (1 Timoteu 4:13), cuidant-se ell mateix, i la doctrina de Crist.
Com ho havia de fer? A 1 Timoteu 6:11* li diu: “Però tu, home de Déu, fuig de tot això i segueix la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la constància, la bondat”.
Havia de fugir dels llaços de la cobdícia i seguir la justícia, perseguir la pietat, insistir en la fe, persistir en amor i en paciència, i tot això sense altivesa, sinó amb mansuetud. Això seria un exercici de determinació i constància, lluitant el combat de la fe amb una ment enfocada a Crist.
Fa uns dies un noi que conec va córrer una ultramarató de 200 milles de distància, 322 quilòmetres. No és una carrera que et prepares a la lleugera. Has de planejar, preparar-te, mentalitzar-te, i després has de córrer cada tram amb paciència. No és una cursa en què corres amb força, sinó sabent que la meta està més enllà. Descanses quan ho necessites, et nodreixes sàviament, i no perds temps ni energia en assumptes innecessaris. La meta t'espera, i has de continuar amb determinació i fermesa. És també una cursa on necessites l'ajuda dels altres. Si la fas en companyia és molt més agradable, perquè quan arriben els moments difícils, tens algú al teu costat que t'animi i pateixi amb tu. Tens altres que hi són per aportar allò que tu no tens, i ajudar-te amb el que tu no pots carregar. Aquests corredors tenien algú que els esperava per donar-los descans. Pregaven per ells i preparaven menjar i el que calgués perquè poguessin continuar la seva carrera. Sense ells, és probable que no haguessin pogut completar la cursa. Aquesta carrera de llarga durada requereix preparació, concentració i cooperació; requereix mansuetud per acceptar ajuda i fortalesa per arribar a la meta.
Podríem dir que el noble combat de la fe és com una ultramarató. Per córrer-la dignament, necessitem tota l'ajuda de l'Esperit Sant, per mitjà del qual tenim tot allò necessari per a la carrera (2 Pere 1:3). Llegim a 2 Timoteu 1:7* 'Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny ‘.
La cursa la duem a terme resistint en la fe, guardant els seus manaments (14) fins que arribem a la meta, “la plena manifestació de nostre Senyor Jesucrist, la qual farà aparèixer, quan sigui l’hora, el benaurat i únic Sobirà, el Rei de reis i el Senyor de senyors, l’únic que posseeix la immortalitat, que habita en la llum inaccessible, a qui cap home no ha vist mai ni tampoc no el pot veure. A ell honor i domini etern. Amén!” 1 TIMOTEU 6:14-16*.
Aquesta és la meta cap a la qual correm, i com llegim a la segona carta a Timoteu, capítol 2, correm “en la Gràcia que és en Crist Jesús” amb esforç i determinació, legítimament (6), sense dreceres ni distraccions (4,18), corrent diligentment amb les forces que Déu dóna, persistint en allò que hem après de la Paraula (2 Timoteu 3:14-15), perquè “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud, a fi que l’home de Déu estigui ben disposat i preparat per a qualsevol tasca noble.” 2 TIMOTEU 3:16-17*.
Pau emfatitza a Timoteu al capítol 4 d'ambdues cartes a cuidar-se a si mateix, a persistir, a ser sobri en tot, i a suportar les afliccions com a bon soldat, com a bon atleta. No correm sols, sinó que volem fer-ho acompanyats d'altres que corren al nostre costat. A tots els que correm, als que lluitem el noble combat de la fe, a aquells que estimem la seva vinguda, Crist ens espera a la meta amb la corona de justícia. Que quan arribem al final puguem dir amb Pau: 'He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, he guardat la fe'.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana