Timoteu era jove quan va començar el seu ministeri. La seva responsabilitat incloïa la predicació de la Paraula, ensenyant i exhortant als cristians. 
Al capítol 3 de la primera carta, Pau ja havia donat els requisits per al mestre líder d'una congregació. Devia ser un home 'irreprotxable, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, hospitalari, ben dotat per a ensenyar, que no sigui bevedor ni violent, sinó comprensiu, pacífic i generós. Que sàpiga dirigir bé la seva pròpia casa i fer-se obeir pels fills amb tota dignitat. Si un no sap dirigir la seva casa, com podrà tenir cura de l’Església de Déu? Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n’enorgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable. '1 TIMOTEU 3:2-6*.
Podem deduir que Timoteu complia aquests requisits i ensenyava a altres que també podrien exercir com a bisbes i diaques. Pau li diu als versets 14-15*: 'Tot i que espero venir a veure’t aviat, t’escric això per si trigava a venir; així tindràs una orientació de com és convenient fer les coses en la casa de Déu, que és l’Església del Déu viu, columna i base de la veritat’.
Timoteu era un exemple per als creients, i Pau l’anima en la tasca: 'Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un model per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.'1 TIMOTEU 4:12*.
A 1 Timoteu 3:7* li recorda com ha de ser el que lidera: 'I cal, també, que tingui un bon testimoni entre els de fora, a fi d’evitar el descrèdit i els paranys del diable'.
Déu parla a Timoteu i a cada persona que vol servir d'exemple a altres creients, donant instruccions sobre com hem de viure.
Al capítol 4 verset 7 li diu: 'Però, de les contalles irreverents, pròpies de velles, no en vulguis saber res. Practica la pietat'.
Timoteu s'havia d'entrenar per a la pietat com un s'entrena per a una competició física. Pau sovint compara l'exercici físic amb l'exercici espiritual, valorant encara més aquest darrer i anima Timoteu a exercitar-se a la pietat.
Aquest entrenament el duria a terme estudiant i posant en pràctica la Paraula de Déu.
'Fins que jo vingui dedica’t a la lectura pública, a exhortar i a instruir. No desatenguis el do que posseeixes, aquell que et fou concedit per mitjà de les prediccions i amb la imposició de mans per part del presbiteri. Medita-ho i dedica-t’hi, perquè tothom vegi com progresses. Tingues compte amb tu mateix i amb allò que ensenyes; sigues constant en això, perquè, si ho fas, et salvaràs tu i els qui t’escolten.'1 TIMOTEU 4:13-16*.
Sent fidel a la Paraula de Déu podria mantenir-se ferm i ajudar als altres a fer el mateix. 
Al capítol 5 Pau li dona instruccions sobre com tractar amb les vídues i els ancians, i com reprendre aquells que insistien a pecar. Sens dubte, la seva tasca com a responsable de la congregació no era fàcil. És per això que hem de pregar pels líders a les esglésies. No és senzill ser exemple a aquells que volen seguir al Senyor, i haver de corregir aquells que no estan seguint els preceptes de Crist.
Timoteu havia de viure marcant un sa exemple per a aquells que l'envoltaven. Pau inclou en la seva carta instruccions detallades sobre diferents situacions, i tot ho tenim documentat a la Paraula de Déu.
Jaume ens recorda que si tenim manca de saviesa, la podem demanar a Déu. Timoteu tenia l'Esperit Sant i la Paraula de Déu, i amb aquests recursos podia ser l'exemple que els seus germans necessitaven en la fe.
Que Déu ens ajudi a ser exemple a aquells que volen agradar a Déu, i que ens exercitem, ajudant-nos els uns als altres a créixer en la Seva Paraula.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana