Continues volent descobrir el missatge que Déu ha deixat a la seva Paraula? Enmig de temps regirats, la Paraula de Déu ens ofereix seguretat. En un món de relativisme, la veritat absoluta de Déu i de la seva Paraula ens dona estabilitat. La Paraula de Déu no és per a covards. 
A Josuè 1 llegim com Déu animava Josuè a ser valent. A través de l'Antic Testament llegim que Déu instrueix el seu poble i en particular diversos dels dirigents i profetes dient: “No tinguis por, perquè jo estic amb tu.”  De la mateixa manera, al Nou Testament tenim paraules d'afirmació que ens inspiren a confiar en Déu i no témer. I en la seva segona carta a Timoteu, Pau, escrivint des de la presó, instrueix Timoteu a mantenir-se ferm en la fe, amb valor i determinació.  Al primer capítol de la carta, li diu: 'et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu'2 TIMOTEU 1:6*.Timoteu havia reconegut el Senyor Jesús com a Salvador dels seus pecats, i per tant ,gaudia del preciós regal de Déu, el seu propi Esperit Sant. És per això que podia estar confiat, i ara havia de viure amb valentia, segons el verset 7: 'Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny, '2 TIMOTEU 1:7*.
Quan som salvats, l'Esperit de Déu viu dins nostre. Llegim a Romans que som temple de l'Esperit, i el seu fruit s'ha de reflectir a les nostres vides. Últimament, he estat reflexionant en com la influència de l'esperit s'ha de manifestar a la meva vida. Hem llegit sobre els diferents aspectes del fruit de l'Esperit, de l'amor, el goig, la pau, la paciència, la benignitat, la bondat i la fe; sobre la mansuetud i la temprança, però mai no havia parat a pensar que quan no trio viure en l'Esperit, estic en realitat vivint com un covard. Pau diu que Déu no ens ha donat esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny. És a dir, necessito el poder de l'Esperit per estimar, quan estimar es fa difícil. Quan algú em tracta d'una manera que em fa mal, el més fàcil és allunyar-me d'aquesta persona i buscar el meu propi bé. Tot i això, hi ha situacions en què la meva vida no corre perill per mostrar bondat a algú que no la mereix. En aquesta situació, puc exercitar el poder de l'Esperit, allunyar-me de la meva pròpia covardia, i estimar, pel poder del do de Déu a la meva vida. De la mateixa manera, en moments en què no em ve de gust res fer el que és correcte, Déu espera que m’agafi del poder de l'Esperit per exercitar autodomini, per fer el que he de fer. El que és fàcil en aquesta situació pot ser que sigui seguir les meves emocions i obeir el meu instint, però el més valent és fer ús del poder de l'esperit que viu en mi i, a través d'ell, manifestar amor i seny.
Com que llegim en el text, Crist ens ha salvat i ens ha cridat, podem mantenir-nos ferms. Al verset 12* diu Pau: 'per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia’.
Pau havia patit aflicció per viure per a Déu, però tot el que estava patint, fins al punt de la mort si escau, no li provocava amargor. Ell sabia en qui confiava, i la seva esperança era segura. El poder de l'esperit que hi habitava era el mateix poder que va aixecar Crist de la tomba, com ens diu Romans 8:11.
De la mateixa manera, tu i jo, si hem confiat en Crist, podem viure una vida de confiança. No hem de viure amb temor de què ens vindrà, perquè sabem que quan arribi la fi de la història, estarem fora de perill en Crist. Podem viure amb la certesa que qui va començar l'obra en nosaltres la perfeccionarà, com ens diu Pau a Filipencs.
L'evangeli no és per a covards, així que aprofitem el poder de l'esperit i visquem una vida de poder, amor i seny.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana