Pau escriu a Timoteu per animar-lo i donar-li instruccions de com ser útil pel Senyor al lloc on Déu l’havia posat. El mateix Pau reconeixia que Déu per la seva gràcia salvadora l'havia rescatat d'una vida sense sentit i li havia concedit el privilegi de compartir amb altres la gràcia que ell havia rebut. Era Déu qui també havia cridat i salvat per gràcia Timoteu, i era Déu qui podia guardar cadascun dels seus fills dels falsos profetes i de les faules enganyoses. Per tot això, Pau exalta Déu al verset 17: 'Al Rei dels segles, al Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén’.
Pau havia de deixar clar que Déu és qui salva i guarda, i emfatitza que per viure “una vida tranquil·la i assossegada, en plena devoció i dignament” davant de Déu i dels homes, és imprescindible mantenir una vida de pregària saludable.
Al capítol 2 Pau exhorta els creients que facin pregàries per tots els homes. Això pot semblar molt genèric, però mostra que cada persona a la Terra necessita la intercessió d'un cristià davant del tron ​​de Déu. T'has parat a pensar que és possible que tu siguis aquest cristià que pot pregar per aquella persona amb qui et creues cada dia?.
És important que preguem pels que coneixem, i que ens donem suport els uns als altres en pregària, però hem de mantenir el nostre cor obert per estimar a alguns que no coneixem i que Déu posa en el nostre camí perquè els puguem presentar davant d'aquell que sempre escolta les oracions.
Pau especifica algunes persones i motius de pregària que han de ser presents a les nostres pregàries; A 1 Timoteu 2:1-3* ens diu Pau 'En primer lloc, doncs, recomano que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per totes les autoritats, a fi que puguem dur una vida tranquil·la i assossegada, en plena devoció i dignament. Això és bo i acceptable als ulls de Déu, el nostre Salvador’.
No ens podem permetre deixar de pregar per aquells que ens dirigeixen, ja sigui en l’àmbit de la llar, de la feina, o de reis i governants. Pau ens recorda que és bo i agradable davant de Déu, 'que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. '1 TIMOTEU 2:4*.
Recordeu l'ús d'aquests adjectius per descriure la perfecta voluntat de Déu? A Romans 12:1-2 ens diu que la voluntat de Déu és bona i agradable. És la Seva voluntat que portem davant del tron ​​a aquells que prenen decisions per nosaltres. Encara que no sentim afecció natural per aquestes persones, l'apòstol Pau recorda als cristians que la pregària pels dirigents porta com a resultat el nostre propi benefici, ja que si els nostres líders ens permeten tenir la llibertat per obeir Déu, podrem viure la vida més quieta i reposadament. Hem de demanar a Déu que per la Seva gràcia ens permeti la llibertat de culte a la nostra terra, i que puguem gaudir una vida pietosa i honesta gràcies a l'obra de Déu a través dels nostres líders.
Recordem que Pau no va tenir els líders més pietosos o pacífics; tot al contrari. Quan va escriure la segona carta a Timoteu, Pau es trobava a la presó i Neró el cruel governava a Roma. Pau podria llegir la carta que ell mateix havia escrit sota la inspiració de Déu, sobre la necessitat de pregar sempre. Els cristians vivien sota el domini de l'imperi romà i de vegades també sota jueus que seguien la tradició per sobre de la voluntat de Déu, per la qual cosa Pau els havia d'exhortar a pregar “per tots els homes”, sense excepció.
T'animo a prendre un temps per pregar per aquells que Déu ha posat a la teva vida. Prega per la seva salvació, i demana a Déu, com ens recorda el savi Salomó a Proverbis 21:1, que dirigeixi ell el cor del rei, o del dirigent que Déu hagi permès al teu entorn, “Perquè això és bo i agradable davant de Déu nostre Salvador”.



* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana