Déu especifica La seva voluntat pels seus fills. A 1 Tessalonicencs 4:3 llegim que la seva voluntat per a nosaltres és la nostra santificació. Què vol dir això? Santificat significa “apartat.” Es refereix a una cosa escollida que s'aparta per a una funció molt especial. 
A Efesis 1:4* llegim: 'Ja que ens escollí en ell abans de la creació del món perquè li estiguéssim consagrats i fóssim sense defecte davant els seus ulls'.
Aquest concepte és molt senzill i quotidià. M'agrada posar l'exemple del raspall de dents. Tenim per costum apartar el nostre raspall de dents per a un únic propòsit, raspallar-nos les dents. Per això l’hem de mantenir “sant” i sense taca. No faria servir aquest raspall per netejar una altra cosa que no fos les dents. No voldria que fos utilitzat per netejar tampoc les dents d'un altre, oi? Aquest raspall ha estat apartat, i el mantinc net perquè pugui complir el seu propòsit.
Quan som santificats, la nostra vida és apartada per a la glòria del Senyor i ha de mantenir-se neta i sense taca.  
La santificació és un procés que comença en el moment de la salvació i que continua fins que arribem a la presència de Déu Pare.
Però com som santificats? No és res que produïm nosaltres amb el nostre esforç. 2 Corintis 3:18* ens explica que és l'obra de Déu en nosaltres. 'I tots nosaltres, com que no portem cap vel a la cara, anem reflectint, com un mirall, la glòria del Senyor, i anem incorporant, d’igual manera, la mateixa imatge amb perfeccionament progressiu, per l’Esperit del Senyor.'
Som transformats “amb perfeccionament progressiu” és a dir, a poc a poc, sense arribar a acomodar-nos per el que hem aconseguit, sinó joiosos en Crist, desitjant créixer més en la nostra santedat. Hem de continuar mirant a la Paraula de Déu, com en un mirall, reflectint la glòria de Déu.
Jesús prega pels seus deixebles a Joan 17:17* 'Consagra’ls en la veritat: la teva Paraula és la veritat’.
Mirant a la Seva Paraula podem conèixer al Senyor i la seva voluntat. Si no tens temps per estudiar Sa Paraula, no podràs experimentar la voluntat de Déu per a la teva vida.
Per la Paraula de Déu a Isaïes 43:7 sabem que hem estat creats per Déu per portar Glòria al seu nom. El que porta glòria al seu nom és la nostra salvació primerament, com també veiem a 2 Tessalonicencs 2:14, i la santificació dels seus fills, com hem llegit a la primera carta. Aquesta és la voluntat de Déu per a cadascú.
Nosaltres hem de romandre a la Paraula de Déu per ser santificats, i la santificació ha d'evidenciar-se en la nostra vida: segons el text a Tessalonicencs, el que se santifica per al Senyor, s'aparta de fornicació (4:3), no agreuja ni enganya en res al seu germà (4:6), rebutja la impuresa i busca la santificació (4:7-8), estima el proïsme, (4:9-10), procura la pau, i s'ocupa als seus negocis, treballa amb les seves mans i es condueix honradament envers els de fora (4:11-12)
Llegim al capítol 5 com Pau exhorta els creients a respectar aquells que treballen per al bé espiritual dels cristians, a no ser inactius, a encoratjar els de poc ànim i sostenir els febles, sent pacients els uns amb els altres en amor , (5:14). Els prega que no tornin mal per mal, sinó que trïin sempre el bé (5:15), que mantinguin el goig en el Senyor (5:16), i que preguin sense parar, donant gràcies a Déu per tot.
El cristià que està en procés de santificació viu amb la certesa que Crist torna, com anuncia Pau a través de les dues cartes, i mentre  l’espera, viu una vida que agrada a Déu.  A Romans 12:2* l'apòstol deia: 'i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu transformar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte’.
El que és bonic és que el cristià que cerca la santificació diàriament, alhora que compleix la voluntat de Déu, nota que la seva relació amb els altres és molt més agradable i constructiva. La voluntat de Déu és bona, agradable i perfecta.
'Que el mateix Déu de pau us santifiqui plenament en tot, a fi que tot el vostre ésser, l’esperit, l’ànima i el cos, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. El qui us ha cridat és fidel i així mateix ho complirà. '1 TESSALONICENCS 5:23-24*.

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana