Aquesta carta és la primera de totes les cartes de Pau. Escrita durant el seu segon viatge missioner, la carta anava adreçada als creients a Tessalònica, ciutat romana cosmopolita, capital de província i situada a la costa del mar Egeu.
A Fets 17 llegim de l'arribada de Pau a la ciutat de Tessalònica, després d'haver compartit l'evangeli a Filips. Sembla que Pau hi va ser uns mesos. Lluc comparteix que un bon grup va creure en Crist, jueus i gentils de diferents nacionalitats. Tot i això, Pau va haver de sortir de la ciutat precipitadament perquè “els jueus que no creien,” veient l'obra de l'evangeli  “van causar gran enrenou,” ens diu el text.
Malgrat els disturbis, els qui havien cregut a Tessalònica no havien sucumbit a les amenaces dels qui lluitaven contra la veritat de Crist. Al contrari, quan Pau escriu des de Corint, gràcies a Déu pels creients de Tessalònica, pel seu amor i dedicació a l'evangeli. Als versets 8 i 9 del primer capítol els lloa per la manera com han compartit el missatge de salvació, dient: 'El fet és que, des de vosaltres, ha ressonat la paraula del Senyor, i no tant sols a la Macedònia i a l’Acaia, sinó que s’ha estès pertot arreu la fe que teniu envers Déu, de manera que no ens cal afegir-hi res; ells mateixos conten de nosaltres com vam arribar entre vosaltres i com us convertíreu dels ídols a Déu, per servir el Déu viu i veritable, '1 TESSALONICENCS 1:8-9*.
Pau, des de Corint, rebia notícies que els nous creients de Tessalònica encara eren fidels i creixien en el Senyor. Ell volia anar a visitar-los, però en no ser-li possible, havia demanat a Timoteu que fos ell, i Timoteu havia tornat a Corint portant un bon reportatge de l'obra de Déu entre els tessalonicencs, fins i tot durant moments de persecució. Llegim al segon capítol (13): 'Per això, també nosaltres donem gràcies a Déu incessantment, perquè, quan vàreu rebre la paraula de Déu que ens heu sentit predicar, l’acollíreu, no pas com a paraula humana, sinó tal com és en realitat, paraula de Déu que actua eficaçment en vosaltres, els creients'. I diu també 'Sí, vosaltres sou la nostra glòria i la nostra joia!'1 TESSALONICENCS 2:13,20*. I al capítol 3, després d'haver rebut notícies de part de Timoteu, Pau diu: 'perquè ara sí que revivim, sabent que us manteniu ferms en el Senyor. '1 TESSALONICENCS 3:8*.
Pau havia patit persecució per compartir la Paraula, i els cristians de Tessalònica també, però el que els mantenia ferms era saber que tots tenien posada la seva fe en el mateix Salvador, Jesucrist.
El perill era real, però l'esperança també. Per això Pau tanca el capítol 3 amb aquestes paraules: 'Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, el nostre Senyor, encaminin el nostre viatge cap a vosaltres. I, pel que fa a vosaltres, que el Senyor augmenti fins a vessar l’amor entre vosaltres i envers tothom, així com també el nostre per a vosaltres, '1 TESSALONICENCS 3:11-12*. Tot això perquè els seus cors fossin refermats, “en la vinguda de nostre Senyor Jesús, amb tots els seus sants.” Amb aquest desig acaba la carta l’apòstol.
Com a cristians, vivim per a la glòria de Déu, i el nostre desig ha de ser que quan arribem a la presència de Déu, puguem ser rebuts amb les paraules: “molt bé, bon servidor i lleial”.
Que sigui aquesta la nostra pregària en llegir la primera carta de Pau als Tessalonicencs.'Que el mateix Déu de pau us santifiqui plenament en tot, a fi que tot el vostre ésser, l’esperit, l’ànima i el cos, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. El qui us ha cridat és fidel i així mateix ho complirà. '1 TESSALONICENCS 5:23-24*. 
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana