Al capvespre després del Diumenge de Resurrecció, Lluc ens narra la història de dos deixebles que anaven caminant cap al petit poble d'Emaús. Les notícies dels esdeveniments d’aquell dia els havien arribat i la veritat és que ja no sabien què creure. L'entrada de Jesús a Jerusalem els semblava ja un esdeveniment llunyíssim a la seva memòria. Mentre anaven caminant, no podien evitar conversar sobre Jesús.

Lluc 24 «Aquell mateix dia, dos dels deixebles anaven de camí cap a un vilatge anomenat Emmaús, distant onze quilòmetres de Jerusalem. i parlaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre enraonaven i discutien, el mateix Jesús se’ls acostà i es posà a caminar amb ells, però se’ls havia incapacitat els ulls a fi que no el poguessin reconèixer. I els digué: “Quina mena de polèmica és aquesta que manteniu entre vosaltres mentre aneu caminant?” Llavors es van aturar, amb un posat tot trist, i un d’ells, que es deia Cleofàs, li va dir: “¿Ets tu l’únic foraster a Jerusalem que desconeix el que hi ha passat aquests dies?” Els digué: “Què?” Ells li respongueren: “El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós de fets i de paraules davant Déu i davant de tot el poble; com els principals sacerdots i les nostres autoritats el van lliurar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres, però, confiàvem que ell seria el llibertador d’Israel, però amb tot això, ja som al tercer dia d’ençà que han ocorregut aquests fets. Si bé és cert que algunes dones del nostre grup ens han intranquil·litzat; han anat de bon matí al sepulcre, i, no trobant-hi el seu cos, han tornat dient que fins i tot havien vist una aparició d’àngels que deien que ell és viu. També alguns dels nostres han anat al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist.”»«Ell els digué: “Oh, curts d’enteniment i indecisos de cor per a creure tot el que van anunciar el profetes! ¿Que potser no havia de patir tot això, el Crist, abans d’entrar a la seva glòria?” Llavors, començant per Moisès i seguint amb tots els profetes, els va anar interpretant el que es referia a ell en tota l’Escriptura.» «Quan ja eren prop del vilatge on anaven, ell va fer veure que anava més lluny, però ells li van insistir dient-li: “Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.” I va entrar per quedar-se amb ells. I quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell va desaparèixer. I es deien l’un a l’altre: “¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?”»«En aquell mateix moment es van aixecar i se’n tornaren a Jerusalem, i van trobar reunits els Onze i els altres companys, que deien: “Realment, el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.” També ells contaren tot el que els havia passat pel camí i com l’havien reconegut en partir el pa.»«Mentre parlaven d’això, Jesús es va plantar enmig d’ells i els digué: “La pau sigui amb vosaltres!” Es van espantar, i en la seva torbació es creien veure un esperit. Ell els digué: “Per què us alarmeu? Per què us vénen aquests dubtes al cor? Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo en persona; palpeu, mireu, que un esperit no té carn ni ossos, com veieu que jo tinc.”»«Dient això els ensenyava les mans i els peus. Però com que encara no s’ho acabaven de creure, atordits per l’alegria, ell els digué: “Teniu aquí res per a menjar?” Ells li donaren un tall de peix a la brasa; el prengué i se’l va menjar davant d’ells. Després els digué: “Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” Tot seguit els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: “Així ho diu l’Escriptura, que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts el tercer dia, i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis, de tot això.»«I jo faré venir damunt vostre la promesa del meu Pare. Vosaltres, doncs, quedeu-vos a la ciutat fins que hàgiu estat revestits del poder que ve de dalt.” Després se’ls endugué fins a prop de Betània, i alçant les seves mans els beneí. I, mentre els beneïa, se separà d’ells, portat amunt cap al cel. Ells es van prosternar, adorant-lo. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria. I contínuament eren al temple lloant Déu.» LLUC 24:13-53 BECAmén.
La tristesa dels deixebles divendres havia esdevingut en gran goig i lloança. Si tu has conegut Crist, i estàs confiant en allò que Ell va fer per tu durant aquella santa setmana, el mateix goig que van experimentar els seus deixebles hauria de ser present cada dia de la teva vida.