Aquella mateixa nit del dijous, quan ja havia fosquejat, i just després que Jesús passés el temps de pregària a l’hort, es va sentir un rebombori.
Ens diu Lluc 22 i 23«Encara parlava quan es va presentar una colla de gent, i l’anomenat Judes, un del grup dels Dotze, anava al davant i es va acostar a Jesús per besar-lo. Però Jesús li digué: “Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’Home?” Els qui eren al seu voltant, quan es van adonar del que anava a passar, digueren: “Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?” Un d’ells va ferir el criat del gran sacerdot i li va escapçar l’orella dreta. Però Jesús intervingué dient: “Deixeu-ho estar!” I, tocant-li l’orella, el va guarir. Llavors Jesús digué als principals sacerdots, als oficials del temple i als ancians que havien vingut a detenir-lo: “¿Heu sortit armats d’espases i garrots com si fos un bandoler? Cada dia em teníeu amb vosaltres en el temple i no em vau posar les mans a sobre, però ara és la vostra hora, quan s’imposen les tenebres.”» LLUC 22:47-53 BEC
«El van agafar, se l’endugueren i el van fer entrar a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, i s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure amb ells. Una criada que el veié assegut a la vora del foc, després de mirar-se’l bé, va dir: “Aquest també hi era, amb ell.” Però ell ho va negar: “No, dona, no el conec.” Una mica més tard el veié un altre i digué: “Tu també ets un d’ells.” Però Pere replicà: “No, home, no en sóc pas.” Ja havia passat prop d’una hora quan un altre va insistir: “Segur que aquest també era amb ell, perquè és galileu.” Però Pere va replicar: “No, home, no; ni sé de què em parles.” Encara parlava quan, tot d’una, va cantar un gall. El Senyor, girant-se, es va mirar Pere; i Pere es va recordar de les paraules que el Senyor li havia dit: “Abans que canti un gall, avui m’hauràs negat tres vegades.” I, sortint a fora, plorà amargament. Els homes que guardaven Jesús l’escarnien i el maltractaven, li tapaven la cara i li preguntaven: “Profetitza! Qui t’ha pegat?” I proferien contra ell tota mena d’injúries.» LLUC 22:54-65 BEC
«Així que es féu de dia es reuní l’assemblea dels ancians del poble, els principals sacerdots i els mestres de la Llei, i, fent-lo venir davant el seu Consell, li digueren: “Si tu ets el Crist, digues-nos-ho.” Ell els va contestar: “Si us ho dic, no em creureu; i si us faig preguntes no em contestareu. Però d’ara endavant, el Fill de l’Home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu.” Llavors tots van dir: “Així, doncs, ¿tu ets el Fill de Déu?” Ell els va respondre: “Vosaltres mateixos ho dieu: Jo el sóc.” Ells van exclamar: “Quina necessitat tenim ja de més testimonis? Nosaltres ho hem sentit directament dels seus llavis.”»LLUC 22:66-71 BEC
Lluc 23«Llavors s’aixecà l’assemblea en ple i el dugueren a Pilat. Van començar a acusar-lo així: “Hem trobat aquest home amotinant la nostra gent, prohibint de pagar el tribut al Cèsar, i diu que ell és el Crist, el rei.” Pilat el va interrogar: “Ets tu el rei dels jueus” Ell li va respondre: “Tu ho dius.” Pilat digué aleshores als principals sacerdots i a la multitud: “No trobo cap delicte en aquest home.” Però ells insistien: “Avalota la gent ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí mateix.”» LLUC 23:1-5 BEC
«En sentir-ho, Pilat va preguntar si l’home era galileu; en assabentar-se que era de la jurisdicció d’Herodes, l’hi va trametre, aprofitant que es trobava aquells dies a Jerusalem. Quan Herodes va veure Jesús es va posar molt content, perquè des de feia força temps que tenia el desig de veure’l, pel que sentia a dir d’ell i perquè esperava veure-li fer algun miracle. Així que li va fer una colla de preguntes, però ell no li’n va contestar ni una. També hi eren presents els principals sacerdots i els mestres de la Llei, que l’acusaven amb virulència. Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat. Aquell dia, Herodes i Pilat es van reconciliar, ja que abans estaven enemistats.» LLUC 23:6-12 BEC
«Pilat va convocar els principals sa-cerdots, les autoritats i el poble, i els digué: “M’heu presentat aquest home com un agitador del poble, però jo, un cop fet l’examen davant vostre, no he trobat en ell cap dels delictes de què l’acuseu. Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no hi ha res que ell hagi fet que mereixi la mort. Així que el castigaré i el deixaré anar.” [Cada festa pasqual estava obligat a indultar-los un pres.] Però es van posar a cridar tots alhora: “Fora aquest! Deixa’ns anar Barrabàs!” Aquest havia estat empresonat a causa d’una revolta i un homicidi esdevinguts a la ciutat.» LLUC 23:13-19 BEC
«Pilat va tornar a parlar-los amb la intenció de deixar lliure Jesús. Però ells seguien cridant: “Crucifica’l, crucifica’l!” Ell, per tercera vegada, els digué: “Però, quin mal ha fet aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar.” Però ells insistien, demanant amb grans crits que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava imposant. Llavors Pilat va resoldre d’accedir al que demanaven. Va deixar anar aquell home que era a la presó per revolta i homicidi, tal com li exigien, i va deixar Jesús a l’arbitri d’ells.» LLUC 23:20-25 BEC
«Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien. Jesús es va girar cap a elles i digué: “Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills, perquè vénen dies en què diran: ‘Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.’ Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Colgueu-nos!’ Perquè, si a l’arbre verd li fan això, al sec, què li faran?”» LLUC 23:26-31 BEC
«Juntament amb ell duien, a més, dos malfactors perquè fossin executats. Quan van arribar al lloc anomenat la Calavera, allà el van crucificar juntament amb els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort. La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!” També l’escarnien els soldats, que se li apropaven per oferir-li vinagre i deien: “Si tu ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix.” Tenia posat al damunt un rètol que deia: AQUEST ÉS EL REI DELS JUEUS.» LLUC 23:32-38 BEC
«Un dels malfactors penjats l’injuriava dient: “No ets el Crist? Salva’t a tu mateix i salva’ns a nosaltres.” Però l’altre va contestar renyant-lo: “¿És que no tens temor de Déu, tot i que estàs en idèntica condemna? En nosaltres és ben justa, ja que rebem el que mereixen les nostres accions, però aquest no ha fet res de mal.” I deia a Jesús: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.” Jesús li va contestar: “T’asseguro que avui seràs amb mi al paradís.”» LLUC 23:39-43 BEC
«Era ja cap al migdia quan aparegué una foscor que es va anar estenent sobre tot el país, fins a les tres de la tarda; el sol va quedar tapat i la cortina del temple s’esquinçà pel mig. Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar. El centurió, en veure el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: “Realment, aquest home era innocent.” I tota la gent que havia acudit a aquest espectacle, veient el que havia succeït, se’n tornaven donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.» LLUC 23:44-49 BEC
Jesús va passar tota la nit del dijous i el matí d