La carta als Filipencs presenta una vida joiosa, fonamentada en Crist, i desenvolupada en pregària contínua i compromís ferm.
Pau dona al capítol 4 pautes per poder gaudir del dia a dia, sense afany, sense dissensions ni baralles. La vida del cristià s'hauria de caracteritzar per una actitud de gratitud i de confiança. Diu Pau als versets 6-7*: 'no us inquieteu per res, ans en qualsevol ocasió acudiu a l’oració i a la súplica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies. I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús’.
No t'agradaria que la teva vida fos com Pau la descriu en aquests versets? Crec que el desig de pau és comú a l'ésser humà. I Déu ens ofereix la seva pau, que supera tot enteniment. És impossible arribar a comprendre la pau que Déu dona, perquè la dona fins i tot quan al nostre voltant no hi ha assossec. És un misteri, però el cristià que confia en Déu, en els moments més turbulents, pot gaudir d'un sentiment de pau interior que no és possible explicar.
Això es fa possible quan Déu guarda el nostre cor i la nostra ment, com diu el text. Una ment controlada per l'Esperit de Déu és capaç de meditar en la grandesa del Senyor quan tot al seu voltant trontolla. Per això l'apòstol exhorta els creients de Filips a portar les preocupacions al Senyor en pregària, i al verset 8 a deixar que sigui Déu mateix qui guardi els nostres pensaments: 'En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès’.
Quan els nostres pensaments són com diu el text, podem ser conscients que estem sintonitzats amb Déu. I quan ens sortim de la freqüència de Déu, els nostres pensaments acaben desviant-se cap a allò que no és cert, preocupant-nos per coses que no són reals i imaginant situacions que ens treuen la pau. Acabem perdent el temps pensant en coses deshonestes que algú ens ha fet o encara pitjor, que nosaltres podríem fer. Ens permetem pensar en aquells que tenen mala fama, encara que pensar-hi ens posa de mal humor. Deixem que la nostra ment doni voltes sobre coses que no tenen cap virtut, i acabem criticant en lloc de donar gràcies. Quan donem lloc als nostres propis pensaments, en lloc de pau, patim ansietat, por, i desànim.
En comptes d'això, prenguem el repte que Déu ens ofereix. Si deixem que Déu prengui el comandament de la nostra ment podrem gaudir de la pau de Déu i dels bons pensaments que Ell vol produir en nosaltres. Pau havia après a tenir pau i goig en qualsevol situació. Diu als versets 12 i 13*: 'i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar fam, a tenir de sobres i a fer curt. Tot ho puc en aquell qui em dóna forces’.
Així com Pau vivia, podem viure nosaltres. En fer això, no només podrem gaudir de pau i veure la vida de manera més positiva, sinó que serem sal i llum enmig d'aquells que no han experimentat la pau de Déu.
Pau acaba la carta donant gràcies a Déu per totes les seves bondats, desitjant que la gràcia de Déu sigui abundant a la vida de cada cristià, i afirmant a Filipencs 4:19* que Déu sempre cuida els seus. Descansem segurs en aquesta promesa:'El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús’.
A ell sigui la glòria

* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana