Quan Pau escriu la segona carta a l'església de Corint, veiem que Timoteu, el jove predicador, era amb ell. Es creu que aquesta segona carta va ser escrita des de Macedònia durant el tercer viatge missioner de l'apòstol. Titus va portar la carta a l'església a Corint i després va tornar amb bones notícies del bon esperit que havia trobat a l'església (7:5-16).
En aquesta carta, Pau dedica diversos capítols a la defensa del seu ministeri d'apostolat, explicant com Déu el va cridar perquè compartís el missatge de l'evangeli a jueus i gentils. Això ho llegim en 2 Corintis 4:5, on diu: “Perquè no ens prediquem a nosaltres mateixos, sinó que presentem Crist Jesús com a Senyor, i a nosaltres mateixos com a servents vostres per Jesús.”2 CORINTIS 4:5*.
Pau declara que encara que hi ha moments difícils a la vida del cristià, per la gràcia de Déu, podem romandre ferms, confiant en l'esperança que vindrà. Pau fins i tot comparteix la seva pròpia experiència personal, com ell patia amb alguna cosa que Déu havia permès a la seva vida, i com va poder glorificar Déu fins i tot a través d'aquest fibló, com ell mateix l’anomena.
Als capítols 8 i 9, Pau anima els cristians de Corint a ajudar els de Jerusalem que estaven passant dificultat, perquè si Crist va donar fins a la seva pròpia vida per nosaltres, nosaltres podem almenys donar del que tenim per atendre les necessitats especials d’altres.
Pau demana a la darrera part de la carta que cadascú s'examini a si mateix, per comprovar que en veritat estem en la fe.
Veurem amb una mica més de detall alguns dels temes que ens presenta aquesta carta, però per ara, t'animo a prendre una estoneta per llegir els 13 capítols desitjant que Déu et parli a través de la Seva Paraula.
Finalitzo aquesta reflexió amb el darrer verset de la carta, desitjant que “La gràcia del Senyor Jesucrist, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.”2 CORINTIS 13:13*.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana