Pau va escriure la carta a l'església de Coloses des de presó. Epafràs, pastor de l'església, havia compartit amb Pau el que el Senyor estava fent entre els colossencs. L'església creixia malgrat la pressió que els creients rebien de judaïtzants i de la influència de les creences paganes de la cultura que els envoltava. Llegim al primer verset que Timoteu estava amb Pau quan va escriure la carta que anava dirigida a aquells que havien confiat en Crist i es congregaven a l'església de Coloses. Tanmateix, al capítol 4 Pau els diu que havien de compartir la carta amb els creients de Laodicea, i llegir ells la carta que Pau els havia enviat. Alguns creuen que la carta que Pau va enviar als Laodicencs era una còpia de la mateixa carta que va enviar als Efesis. Hi ha una còpia antiga de la carta que no té el títol, indicant possiblement que altres esglésies també van rebre la carta.
Pau no havia estat a Coloses i no coneixia l'església. N'havia sentit, i en les seves pregàries donava gràcies a Déu pels creients allà, per la fe que tenien i per l'amor amb què la demostraven. Al capítol 2 Pau els diu: 'Perquè vull que sapigueu com és de forta la lluita que sostinc per vosaltres i pels de Laodicea, i per tants d’altres que no em coneixen personalment, a fi que els seus cors siguin confortats, units íntimament en l’amor, i enriquits de la plena seguretat que els faci conèixer el misteri de Déu, que és Crist, en qui es troben continguts tots els tresors de la saviesa i de la ciència.'COLOSSENCS 2:1-3*.
La carta als colossencs i la carta als Efesis tenen molt en comú. En totes dues trobem Pau donant gràcies pels germans i pregant per ells perquè poguessin créixer en el coneixement de Déu i així viure una vida digna de l'evangeli.
L'apòstol entenia bé que per viure com Déu vol, primer hem de conèixer bé Déu. Com a la carta als efesis, la primera part presenta la doctrina, o el que anomenaríem la teoria, i la segona part ens mostra l'aplicació d'aquesta doctrina.
Al capítol 1, llegim com el Pare ens va fer aptes per participar de l'herència dels sants en llum; i 'que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor, en qui tenim la redempció, la remissió dels pecats.'COLOSSENCS 1:13-14*.
En Crist, estem complets. Hem estat perdonats, el nostre deute anul·lat; i ara la nostra vida i esperança descansen en la plenitud de Crist, i Ell ens completa. A Colossencs 3:4* llegim que 'Quan Crist, que és la vostra vida, es manifesti, llavors també vosaltres sereu manifestats amb ell en glòria’.
Basat en aquesta veritat, Pau els diu: 'Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.'COLOSSENCS 3:1*.
Aquesta plenitud que tenim en Crist es manifesta en una vida nova, caracteritzada pel fruit de l'Esperit Sant i demostrada en la nostra relació amb els altres, començant pels de casa nostra i estenent-se a aquells amb qui tenim contacte. 
Amb la imatge d'un canvi de roba, l'apòstol ensenya: 'Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència, suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té queixa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres. I, com a culminació de tot això, cenyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció. I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts. 'COLOSSENCS 3:12-15*.
Déu, el qual ens ha ofert el seu perdó, pau i amor, és el que ens capacita per estimar el nostre proïsme. Gràcies a Déu per estimar-nos i completar-nos en Crist.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana